“Ara que tinc vint anys” y el “no-boicot” a los productos catalanes

Estant jo a Ciudad Real, amb la meva família i els meus gats, decideixo connectar-me a Internet i mirar el meu correu electrònic. Trobada, per la meva sorpresa, un mail en el qual es em demana fer boicot als productes catalans. Leo seves raons (més aviat, desraons) i el elimino del meu safata d’entrada.

Primer, perquè no sóc donat als boicots, ni tan sols als que molts denominen “justos”. Segon motiu (i el més important): consum a propòsit productes catalans, especialment, productes culturals. Així, puc dir que un dels meus diaris favorits és La Vanguardia i que, dos dels seus periodistes / columnistes, Enric Juliana i Quim Monzó, tenen la meva admiració i el meu veneració. Del primer amo seus (didàctics) articles i estimo un llibre seu (altament recomanable) que es diu Modesta España, del segon, també estimo seus (divertidíssims) articles i els seus llibres de relats (recomano 86 cuentos i Mil cretinos).

Però això és un bloc musical, i he de justificar la meva “no boicot” a Catalunya amb noms com Manel, com Pi de la Serra i, sobretot, amb un mestre de mestres que es diu Joan Manuel Serrat i amb temes com el que sonarà en aquest post, “Ara que tinc vint anys”.

No només per als catalans, sinó que, per a la resta dels espanyols, és un luxe i un privilegi enorme comptar amb un tipus que ha fet (i segueix fent, a batzegades, però encara continua) cançons tan meravelloses.

Els boicots? Que es vagin tots a fer punyetes. Sense excepció.

joven-serrat

Comenta con tu usuario de Facebook

comments

Jesús F. Úbeda

Jesús Úbeda nace en 1989 en Ciudad Real. En 2006 se traslada a Madrid, donde vive. Licenciado en Periodismo.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Al utilizar nuestro sitio web, usted consiente el uso de cookies de acuerdo con nuestra política de cookies. Obtenga más información sobre: cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies